Els setanta-cinc anys de presència
anglesa a Menorca van deixar en el parlar de l’illa una sèrie
d’anglicismes, la major part dels quals, malauradament, avui han
desaparegut de la llengua viva. Així i tot, hi ha alguns anglicismes molt
vius a la parla de cada dia com són, per exemple, la paraula xoc (chalk) per designar el guix per escriure a les pissarres, la paraula boínder (bow-window), que designa un tipus especial de tribuna a la façana de les cases, i la carn de xenc (shank), que és el nom de la carn d’una determinada part de la vedella. També s’empren quotidianament, paraules com ara ull blec (black) per indicar el color de l'ull després d'un cop i expressió “quatre jans i un boi” (jans prové de johns, el nom que es donava als mariners britànics, i boi probablement prové de boy ‘al·lot’) per indicar que en un lloc hi havia anat poca gent.
Menorca Britànica
Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle XVIII de la història de Menorca, durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta l'any 1708 per una esquadra anglo-holandesa a plena Guerra de Successió Espanyola i que pel Tractat d'Utrecht de l'any 1713 va passar a sobirania britànica, així com Gibraltar fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.
Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle XVIII de la història de Menorca, durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta l'any 1708 per una esquadra anglo-holandesa a plena Guerra de Successió Espanyola i que pel Tractat d'Utrecht de l'any 1713 va passar a sobirania britànica, així com Gibraltar fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.
Entre 1782 i 1798 en què va tornar momentàniament a sobirania espanyola.
La incorporació de Menorca a la corona anglesa va tenir com a conseqüència una marcada i fructífera influència britànica, deixant per sempre senyals de la seva cultura com són les nombroses paraules d'origen anglès incorporades a la llengua menorquina, estils arquitectònics, plats culinaris, jocs infantils, danses, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada