Una llengua estàndard és una llengua unitària per a
l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que
alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el
territori on és oficial. Un altre terme sinònim de llengua estàndard és varietat estàndard. La llengua estàndard, és la varietat que es codifica per als usos públics més formals i
generals
com per exemple (l'estàndard escrit) i que està, doncs, més aviat
relacionada amb els registres.
L’estàndard té diverses funcions. Actua com a definidor de llengües, és a
dir, crea una consciència d’unitat fins i tot allà on les dades
estrictament lingüístiques indiquen el contrari; aquest és el cas de la
consciència d’unitat que tenen els parlants de les diverses modalitats
d’alemany, consciència que els diferencia dels parlants del neerlandès,
per bé que hi ha moltes varietats d’alemany molt més properes al
neerlandès que no pas a altres parlars alemanys.
El paraestàndard balear és el balear que hi ha hagut recentment en una forta polèmica al voltant de l'autoritat institucionalment reconeguda per tal d'informar sobre el model lingüístic de les oficials o pertenençes d'augmentar la presència de variants del dialecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada