Dialectes

DIALECTES COSTITUTIUS

Els dialectes constitutius del català són el resultat de l'evolució del llatí vulgar en una àrea geogràfica concreta, en el nostre cas la Catalunya Vella, situada a banda i banda del Pirineu. En concret, hi ha el català nord-occidental parlat a l'Alt Urgell i potser Andorra; el català central, parlat des de la Cerdanya fins a Barcelona i l'Empordà, i el català septentrional, parlat al Rosselló, el Conflent i el Vallespir Els dialectes constitutius del català tenen una forta presència d'element germànic i una molt baixa presència d'element aràbic i mossàrab.

DIALECTES CONSECUTIUS

Un dialecte consecutiu és una varietat territorial d'un idioma procedent del trasplantament de l'idioma. Els dialectes consecutius també solen tenir més o menys elements procedents de la llengua anterior parlada en el territori (substrat), que òbviament manquen als dialectes constitutius corresponents.

En la llengua catalana  són dialectes consecutius tots els de la Catalunya Nova , de les Balears , del País Valencià) i de l'Alguer

FONT D'INFORMACIÓ: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialecte_consecutiu

En aquest esquema trobem els dialectes del català segons la posició territorial

 

FONT D'INFORMACIÓ: http://www.tirachpasqual.cat/intro_fichiers/image002.jpg

TRES FONÈTICS CARACTERÍSTICS DEL DIALECTE MENORQUÍ I IODITZACIO

La neutra tònica es torna e oberta , sobretot a Maó (verd) pas sistemàtic de o àtona a u (truná, 'tronar'), fins i tot de va precedit de velar (aigu, 'aigua'); estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia (gàbia); articulació de r- final, a voltes reforçada (corr, 'cor'), en els monosíl·labs; ús progressiu de les desinències -és, essis, etc. Els pronoms (te'l don; mallorquí: el te don).

D'altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen amb el central, són: grau zero de iodització (paa, 'palla', cea, 'cella'); ús de la variant de l'article salat es precedit d'amb, en lloc del mall pero tambe hi han exepcions les hores del dia no hi. so (amb es mànec(s)); pronom neutre oposat a allò.
El lèxic conté arcaismes (calcigar, 'trepitjar), curioses variants formals (garrosses, 'crosses', barrabam, 'barram'), molt específics (tià,' cassola', tos mala, 'tos ferina') i evolucions semàntiques particulars (fesols, 'pèsols', l'onclo, 'l'oncle capellà'). Els arabismes són considerables (cuscussó, 'menjar típic de Nadal', falaca, 'tupada'), especialment en la toponímia.
El menorquí s'articula en dues varietats: l'occidental, amb Ciutadella com a nucli rector, que manté la /e/ tònica (tela) i diu emblanquinar, penjador, etc; i l'oriental, amb Maó i els pobles circumdants, que ha obert la /e/ i diu emblancar, rastiller, etc, a més d'haver rebut amb més força l'empremta lexical anglesa (xoc, 'guix de la pissarra'; bord, 'safata'; pinxa, 'arengada'), conseqüència de les tres dominacions britàniques al llarg del s XVIII. Fan us de verbs auxiliars com "som anat".

FONThttp://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/balear.htm

En aquest esquema trobarem les formes de l'article salat

	M. Singular	M.Plural	F.Singular	F.Plural
+ consonant	es	es	sa	ses
+ vocal	s'	es (ets)	s'	ses
Amb +	so	sos	sa	ses
	(es)	(es)

FONT D'INFORMACIÓ: http://ca.wikipedia.org/wiki/Article_salat .I el llibre "Els parlars Catalans" de Joan Veny

NOMS I COGNOMS
Uns dels cognoms que segons l'estudi realitzat per el padró del 2014 són Pons amb un (6,46%), García amb un (1,4%) i Coll amb un (1,24%). Respecte als noms menorquins els que predominen són Maria, Catalína i Margarita